MOSTRA DE CINEMA EXPERIMENTAL

Dissabte, 19 de Maig 2018

A les 20:00 hores

Entrada lliure

MOSTRA DE CINEMA EXPERIMENTAL

EFÍMER
(Marina Ramèntol & Cesc Fortuny)

CANDELABRUN AD ME EXIGEBAS, I LA MALEDICCIÓ DE SANT JOAN
(Josep Mas)

EL HOMBRE QUE LLEGÓ TARDE AL MUNDO
(Pepe Ruz)

 LA MUJER DE VOZ
(Pepe Ruz)

*******

Efímer (30 ') 

(Curt de Marian Raméntol & Cesc Fortuny)

"Efímer" és el primer film (de tall experimental) d'una trilogia basada en els conceptes budistes de impermanència, desig i sofriment.
Estructurada en tres parts, naixement, vida i mort, el film evidencia la temporalitat, la transitorietat i la fugacitat mitjançant un fil conductor, l'aigua o riu que acompanya en tot moment als personatges de la pel·lícula, que en aquest cas no són actors si no elements de la natura, objectes i animals. Mitjançant el lirisme de les imatges el film s'endinsa també en l'efímer de l'art, completant així el conjunt com si d'un poema circular es tractés.

'Candelabrun Ad Me Exigebas, I La Maledicció De Sant Joan' (30') 

(Curt de José Mas)

La representació de la relació de l'artista amb la seva obra inacabada. El mur que els separa, la inseguretat. Però, realment no està acabada?
La visió de la realitat més irreal, el pas del temps, el trobar-se amb si mateix, la reflexió. Però, realment està acabada?
La seva inseguretat ¿realment és un malefici ?, no serà una excusa?

El hombre que llegó tarde al mundo (10'10) 

(Curt de Pepe Ruz)

Inspirada per la lectura de l'assaig que sobre el cansament va fer el pensador, escriptor i dramaturg austríac Peter Handke en el seu llibre "Assaig sobre el cansament", aquest curt de poc més de 10 minuts li ha servit a Pepe Ruz per ampliar la mirada sobre la condició humana i el seu paper en el món en què vivim.
En un blanc i negre tridimensional, on el contrast és una altra forma narrativa, el contrallum és una declaració de principis i el silenci és una al·legoria moral.
(Extracte d’un text de Miguel Fernando Ruiz de Villalobos- Crític cinematogràfic).

La mujer de voz (12') 

(Curt de Pepe Ruz)

Carta de Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos a Pepe Ruz y Josep Vila Fisas

Interessant exercici narratiu, on la veu i la imatge conformen un món d'al·legories, metàfores i reflexions sobre l'amor i la mort.
A destacar les excel·lències d'un text literari profund i molt ben estructurat, amb una veu envoltant i càlida de la protagonista, Mar Nicolau, a les que acompanyen i sustenten impactants imatges on les esmentades al·legories, metàfores i reflexions es projecten amb força cap a l'espectador .
Són gairebé 12 minuts d'intensitat, on la desesperació d'aquesta dona, la seva capacitat d'estimar i abnegació, es projecta perfectament a través de les imatges i d'una contundent banda sonora, on l'adequada utilització de la bateria marca el ritme i la progressió de la història. Estem davant d'un aconseguit exercici experimental, on la veu i la imatge es complementen a la perfecció i de forma contundent, per arribar al fons d'aquesta història d'amor i mort.
Miguel-Fernando Ruiz de Villalobos